Arrossos de la Plana
El diumenge toca arròs. A Onda això significa paella en paella gran, al foc, sense dreceres. I hi ha bars on convé reservar si vols taula.
La paella valenciana clàssica porta pollastre, conill, bajoqueta (mongeta verda plana), garrofó, tomaca, oli, pebre roig i safrà. A Onda es prepara en paelles grans els diumenges en bars amb terrassa, i la majoria requereixen reserva. No és turística: és el menjar que fan les famílies.
Si prefereixes taula de mantell, Restaurante El Cid, al Passatge Algueró, treballa els arrossos per encàrrec (arròs al forn i paella valenciana, entre d'altres).
Arròs al forn
Quan el temps refresca, el protagonista canvia. L'arròs al forn es cuina en cassola de fang i no ix del forn fins que està a punt per menjar.
L'arròs al forn porta costelles, xoriço, morcilla, cigrons, patata i tomaca. Contundent, econòmic i molt difícil de trobar en restaurants fora de la província, una raó més per demanar-lo quan s'hi és.
L'arròs passejat és la variant més festiva: l'arròs es cou primer en brou, sovint de mar, i acaba al forn, amb una intensitat de sabor que l'arròs al forn normal no té. Si apareix a la carta, és senyal que aquell restaurant s'ho pren seriosament.
L'esmorzaret
A les deu i mitja els bars s'omplen. L'esmorzaret ací no és un brunch amb nom bonic: és un entrepà seriós, olives, alguna cosa de barra calenta i, si el dia ho mereix, un cremaet per tancar.
L'esmorzar és contundent: entrepans de llonganissa, figatells, morcilla o truita de patata, sempre amb "gasto" al costat (olives, escabetxos, cacauets). En festes apareix el ximo: un panet farcit de sofregit de tomaca, piment, tonyina, ou dur i pinyons, xopat en llet, passat per ou i fregit. Un mos calent de barra molt típic de la província.
El cremaet
El remat de l'esmorzaret. Rom flamejat amb sucre, pell de llimona, canyella i grans de cafè: un carajillo arribat d'ultramar que se serveix en got curt de vidre, calent, amb el sucre caramel·litzat al caire.
Tancar-lo sense cremaet és deixar l'esmorzaret a mitges. Per als bars de l'esmorzar, la barra i el vermut, consulta la guia de bars i tapes d'Onda.
Font: Ajuntament d'Onda.
El Pastís d'Onda
Si preguntes què es menja a Onda, tard o d'hora ix el pastís. Antigament sols es feia els divendres; avui el trobes cada dia, però el divendres continua sent el dia. Si arribes tard, et quedes sense.
El Pastís d'Onda és un pastell salat que es presenta tancat: massa fina i fullada sobre un farciment d'espinacs, tomaca, ceba, julivert, tonyina i ou dur. Cruixent per fora, tendre per dins. La recepta de referència s'atribueix a una veïna anomenada Esperanza, i des d'llavors cada forn té la seua versió, però totes mantenen el mateix esperit. Es compra als forns del centre i es menja tant en calent com temperat: en l'esmorzar, de berenar, en qualsevol celebració. Si estàs a Onda un divendres i no has provat el pastís, alguna cosa ha fallat.
La coca de tomaca
La seua companya en barra i forn, però al contrari que el pastís, es presenta oberta: massa fina i cruixent, sense tapar, amb el sofregit a la vista.
La coca de tomaca porta una base de massa de pa coberta de sofregit de tomaca, piment i ceba, de vegades amb tonyina o seitons. Es menja com a berenar, sopar informal o part de l'esmorzar. Al seu costat, altres coques salades: de verdures, d'espinacs, de seitons. La coca salada és la forma més democràtica de menjar a la província: barata, saborosa i en qualsevol forn del centre.
Dolceria tradicional de la Plana
La pastisseria d'ací no té molta premsa, però els forns del centre tenen més peces tradicionals del que sembla a primera vista.
Els pastissets de moniato són les empanadetes dolces més característiques: massa fina amb forma de mitja lluna, farcides de moniato cuit i ensucrat amb llimona i canyella, amb les vores replegades a mà. Els rollets d'anís (rosquilles toves amb anís i oli d'oliva) són una altra constant en les pastisseries, igual que els carquinyols, galetes dures amb ametlla sencera per mullar en cafè o vi dolç.
Hi ha més: rosquilletes (palitets cruixents d'oli i anís), magdalenes amb molt de llimona, coques dolces i, en temporada, bunyols de carabassa. La millor estratègia: entrar al forn, mirar la vitrina i preguntar per "el més típic". Apareixen safates que no ixen en cap guia.
La restauració d'Onda té la seua pròpia associació: Hosturionda. La seua web és un bon punt de partida si busques recomanacions des del sector local.