Dels alfars islàmics
a la indústria mundial

Camina per qualsevol ciutat d'Europa, l'Orient Mitjà o Amèrica Llatina i mira el terra. Hi ha moltes possibilitats que aquelles rajoles hagen eixit de la província de Castelló. Onda, Vila-real i l'Alcora concentren bona part de la producció, amb altres fàbriques repartides per la comarca, formant juntes un dels principals pols mundials de paviment i revestiment ceràmic: exportacions a més de 180 països i, en alguns anys, al voltant d'una quarta part del comerç internacional del sector.

Però Onda no va arribar ací per casualitat ni de sobte. La ceràmica porta ací milers d'anys. Els primers testimonis materials són restes de ceràmica del Neolític; molt més abundants les d'època ibèrica, però no tant les d'època romana i visigoda, per tornar a créixer en època islàmica, a partir del segle X, i de manera molt més intensa en èpoques posteriors, fins al salt industrial del segle XIX, sempre gràcies a l'ús d'alguna cosa bàsica que ja estava en el lloc: l'argila del subsòl, les aigües del riu Sonella i el saber fer que es transmet de generació en generació.

Milers d'anys de ceràmica

La història ceràmica d'Onda arranca abans que existís Onda com a ciutat cristiana. En època islàmica, entre els segles X i XIII, els artesans de la medina ja fabricaven ceràmica vidriada amb tècniques heretades d'Al-Àndalus. A més, els arqueòlegs han trobat a l'entorn del castell i al terme municipal restes de forns i de produccions ceràmiques que es remunten no sols als temps de visigots, romans i ibers, sinó molt més lluny encara, fins a temps del Neolític, la qual cosa confirma una activitat necessària i sostinguda durant segles.

La conquesta cristiana d'Onda en 1241 i la carta pobla de 1248 no va esborrar aquell llegat. Els alfars van continuar funcionant, primer amb producció musulmana i després com a ofici artesà consolidat, el més antic alfarero conegut del qual va ser García Cantavella, al voltant de 1375.

La transició dels antics alfars a les modernes fàbriques, per generar una producció industrial més intensa, va començar a finals del segle XVIII, amb la creació de la fàbrica de Miguel Guinot, i en els primers anys del segle XIX amb la de la família Peris, que a partir de 1827 es coneixeria amb el nom de La Campana, i van servir per a convertir Onda en un centre productor de referència a les comarques més pròximes, i davant l'èxit obtingut sobretot amb la fabricació de rajolins, el nombre de fàbriques va anar augmentant de forma progressiva.

A la segona meitat del segle XIX, forns de major capacitat van començar a reemplaçar els tallers artesanals. Les noves tècniques industrials van transformar l'ofici de forma definitiva. La demanda de rajolí per a l'expansió urbana del període va disparar la producció. Per al 1900, Onda era un dels principals centres productors de rajolí d'Espanya.

Si volguéssim establir un esquema senzill d'aquest intens procés evolutiu, prescindint de les etapes més antigues, seria aquest:

• Segles X-XIII Ceràmica islàmica Tallers vidriats a la medina. Primers forns documentats vora el castell.
• Segles XIV-XVIII Tradició artesana mudèjar i cristiana Alfars de rajolí medieval, rajola de terra cuita sense decorar, i sobretot llossa per a ús domèstic.
• Primera meitat s. XIX Llossa policromada d'Onda Ampliació de les produccions anteriors i generació d'una llossa domèstica policromada, amb un estil propi d'Onda, reconegut actualment per la seua originalitat.
• Segona meitat s. XIX El salt industrial Forns de major capacitat, producció semi-industrial. El procés es consolida en l'últim terç del segle, amb fàbriques dedicades quasi exclusivament a la producció de rajolins en les seues múltiples variants.
• 1900-1950 Capital del rajolí espanyol Onda es converteix en la capital espanyola del rajolí, des d'on abasteix tota la nació, fins i tot en grans obres d'arquitectura civil, destacant sobre les altres la seua aplicació ("trencadís") en els edificis modernistes d'Antoni Gaudí a la ciutat de Barcelona.
• 1960-1990 Boom exportador Es produirà en aquest temps un "boom" exportador, una mecanització total, automatització i obertura a mercats internacionals. Naix el clúster ceràmic de la Plana.
• Avui Referent mundial Onda és un referent mundial, amb exportacions a més de 180 països; fàbriques capdavanteres en R+D de superfícies i materials avançats.

Un sector amb projecció mundial

La comarca de la Plana (amb Onda, Castelló, Vila-real, Almassora i municipis veïns) concentra exportacions a més de 180 països i, en alguns anys, al voltant d'una quarta part del comerç internacional del sector. No és una sola fàbrica ni una sola empresa: és un ecosistema de centenars d'actors, des dels fabricants de rajolins i revestiments plans fins als productors d'esmalts, els proveïdors de maquinària i els estudis de disseny.

A la província de Castelló, el sector genera al voltant de 15.000 llocs de treball directes, concentrats en aquesta comarca de la Plana, i milers més de forma indirecta en logística, serveis i cadena de subministrament. ASCER, institució que agrupa la pràctica totalitat de les empreses del sector, publica cada any les dades de referència del mercat.

El coneixement tècnic del sector no està en un sol lloc. Està en les persones que porten diverses generacions en l'ofici, en els centres d'investigació que desenvolupen noves superfícies, en els tallers que encara treballen el fang amb les mans.

Una ciutat revestida de ceràmica

Onda no sols fabrica ceràmica per al món: la porta damunt. Passejar pel casc històric és un recorregut involuntari per la història del rajolí. Els veiem a la part inferior ("sotabalcons") dels balcons del barri antic, també decorant altres zones de les façanes, o en els que serveixen per numerar els edificis, o per assenyalar circumstàncies tan curioses com que algun estava assegurat contra incendis. En molts llocs van desaparèixer. Ací no.

No calen museus ni cartells explicatius. La ceràmica és a les façanes, a les hornacines dels sants, als sòcols de les escales de veïns i als rètols dels carrers. Cada cantonada a l'ampli casc antic suma una altra peça al recorregut.

• 
  Sotabalcons del casc històric

  Continuem trobant importants peces històriques des del segle XVIII fins a principis del XX, fins i tot de dates més recents, amb motius florals i geomètrics típics de la producció local de l'època.
• 
  Capelles devocionals

  Repartides per moltíssims carrers del casc antic, sumen més de setanta obres diferents, col·locades dins de petites hornacines. Són sempre imatges de sants emmarcades en retaules ceràmics pintats a mà. Alguns d'aquests retaules són del segle XVIII, molts del XIX i la resta del segle XX, constituint una gran mostra d'art popular de primer ordre.
• 
  Projecte Onda Bonica

  Iniciativa municipal recent, per instal·lar murals ceràmics artístics en façanes i espais públics de la població. Intervencions de ceràmica contemporània que dialoguen amb l'arquitectura històrica de l'entorn.
• 
  Cúpules de ceràmica de l'Església de l'Assumpció

  Les dues cúpules de rajolí blau i blanc que coronen l'església tardo-barroca del segle XVIII són un dels símbols més reconeixibles d'Onda, especialment vistes des del castell. El contrast entre el temple, la fortalesa i les muntanyes de la serra d'Espadà al fons defineix una de les postals més habituals de la ciutat.

El Museu del Taulellet

Tallers i ceràmica a mà

La gran indústria omple el paisatge de naus i xemeneies. Però a Onda hi ha també una altra escala de ceràmica: la del torn, l'esmaltat a mà i el forn de gas. Tallers on el procés continua sent visible i el resultat, tangible.

Qui millor encarna aquesta dimensió artesana i artística és Manolo Safont (1928-2005). Durant cinquanta anys va desenvolupar un llenguatge propi en el qual la tècnica tradicional era el punt de partida, no la destinació. Els seus murals estan repartits per la ciutat. El més visible és a la façana del Museu del Taulellet i no passa desapercebut. El museu conserva part del seu taller i porta el seu nom.