Un castell que val la pena pujar
Des del centre d'Onda, el tossal del castell sempre és allà dalt, marcant l'horitzó. Veure'l des de baix i no pujar seria un error. Quan arribes dalt i et gires, la plana de la Plana de Castelló s'estén cap al mar, les torres del recinte asomen sobre la roca, i entens per què algú va triar aquest lloc fa mil anys per construir-hi.
El Castell de les 300 Torres és un dels llocs més visitats d'Onda i el seu símbol més reconeixible. No perquè el publicitin especialment, sinó perquè s'ho val: és un dels recintes emmurallats medievals més destacats del País Valencià, amb un museu instal·lat dins que sorprèn per la qualitat de la seua col·lecció per a una ciutat d'aquesta grandària.
Diu la llegenda que tenia tantes torres com dies té l'any. La realitat no és tan rodona, però el nom diu molt sobre com els ondins sempre han vist aquest castell: alguna cosa fora de l'ordinari.
Història: mil anys en un tossal
La fortalesa que veus hui es va alçar al segle X, en plena època andalusina, sobre un tossal ocupat ja en època ibèrica i romana. Els àrabs van triar aquest lloc per raons òbvies: domini visual total sobre la plana, accés a l'aigua i una posició defensiva que obligava qualsevol atacant a pujar en camp obert. El recinte s'anà ampliant durant segles, i aquest creixement en capes és part del que fa tan interessant recórrer-lo.
En la primera meitat del segle XIII, el rei Jaume I va conquerir Onda en el març de la incorporació d'aquestes terres al Regne de València. La transició va deixar empremtes en l'arquitectura del castell, que va ser adaptat i reformat pels seus nous habitants. Més endavant, durant el segle XIX, el recinte va viure una intensa activitat militar, especialment durant les guerres carlistes, i les seues dependències van canviar de funció diverses vegades. Eixa etapa va quedar també gravada en els seus murs.
Les excavacions arqueològiques del segle XX i XXI han anat traent a la llum materials de totes ixes èpoques, i bona part d'ells s'exposen ara al museu interior. El castell no és sols pedra: és un arxiu físic de tot el que ha passat a Onda.
Onze segles d'història
- Tossal habitat en època ibèrica
- Posterior presència romana
- Construcció de la fortalesa (s. X)
- Clau al Sharq al-Àndalus
- El Cid la conquista i la perd (1090)
- Jaume I conquista Onda (1242)
- Ordes del Temple, Hospital i Montesa
- El recinte pren la seua forma definitiva
- Es coneix com Castell de les 300 Torres
- Guerres de Castella
- Guerra de les Germanies
- Guerra de Successió
- Ocupació napoleònica
- Guerres carlistes i restauració
- Guerra Civil (tots dos bàndols)
- Conjunt Històric-Artístic (1967)
- Musealització i obertura al públic
Què veure dins
El recinte té diverses zones diferenciades. La zona de muralla d'origen islàmic dóna accés a les dependències musealitzades. En diverses estances del castell s'ubica el Museu d'Història i Arqueologia Local, amb peces arqueològiques que abasten des de l'època ibèrica i romana fins a l'Edat Moderna: ceràmica, objectes quotidians i materials constructius que contextualitzen el que veus al teu voltant.
La Torre de l'Homenatge és el punt més alt del recinte i el més fotografiat. Des de la seua base, el passeig per les muralles ofereix diverses perspectives del paisatge segons avances. Convé no tindre pressa i recórrer-lo sense un pla fix.
Just al costat del castell hi ha l'Ermita de Nostra Senyora de Gràcia, patrona d'Onda, documentada ja al segle XIV. Molts visitants l'inclouen en el mateix recorregut, i té sentit: juntes formen la visita al tossal.
Les vistes
Són l'argument definitiu per pujar. La Plana de Castelló és una plana quasi perfecta que arriba fins a la Mediterrània, i des d'ací dalt es veu sencera. En dies clars, el mar apareix a l'horitzó. A l'oest, la Serra d'Espadà tanca el paisatge amb les seues cresteries. Baix, les teulades d'Onda s'ordenen al voltant de l'església de l'Assumpció.
L'alba i el capvespre són els millors moments. Si coincideixes amb algun dels dos, el recinte val la visita encara que ja l'hages vist.
Íntims al Castell
Cada juny el castell acull un cicle de concerts en petit format. Íntims al Castell proposa quatre actuacions en dissabtes consecutius, amb les muralles com a fons i la proximitat entre artista i públic com a senyal d'identitat. No hi ha pantalles ni grans produccions: l'entorn històric forma part de l'experiència.
El cicle ha reunit gèneres molt diferents al mateix recinte. Flamenc, jazz, pop i música clàssica hi han tingut cabuda: hi han actuat artistes com Israel Fernández, Rita Payés, Sole Giménez, Duncan Dhu, Estrella Morente o James Rhodes. Una sola nit va reunir més de 3.000 persones.
La programació varia cada temporada. Per a dates, artistes i entrades, consulta intimsalcastell.es o el portal de Turisme Onda.
Consells pràctics
L'accés a peu des del centre històric triga entre 10 i 15 minuts per camins ben senyalitzats. També hi ha una carretera que porta quasi fins a l'entrada, amb aparcament limitat. A l'estiu, puja a primera hora: el tossal no té ombra i la calor pot ser considerable al migdia.
El recinte és gran. Una visita ràpida a les muralles i la torre es fa en una hora; si entres al museu i et prens el temps de llegir els panells, compta dues hores o més. Porta aigua si vas en temporada càlida.