Una ciutat damunt d'una altra ciutat
Onda te la particularitat que la seua història no s'ha anat enterrant en capes successives: esta visible a la superficie, a l'alcada dels ulls. Caminar pel casc històric es passar, en pocs minuts, d'un barri islàmic medieval amb el seu tracat de carrerons tancats a una placa gotica del segle XV amb portics de pedra sillar, i d'ahi a la placa que porta el nom de la sinagoga que hi va haver alla fa sis segles.
El conjunt va ser declarat Conjunt Historic-Artistic el 1967 (Decret 852/1967) i avui es Be d'Interes Cultural. No es només proteccio administrativa: es el reconeixement que Onda conserva, amb una coherencia urbana poc comuna, l'esquema de tres comunitats que van compartir el mateix espai sense mesclar-se del tot: la cristiana dins de les muralles, la jueva a la jueria al voltant de l'actual Plaça de la Sinagoga, i la musulmana a la moreria just al costat, amb un tracat de carrers tancats sobre si mateixos, tipic de l'urbanisme andalusi, que es conserva en molt bon estat.
Segons la tradició local, el cronista Ramon Muntaner va descriure Onda com una ciutat de "sotabalcons de ceràmica". Set-cents anys després, aquells sotabalcons de rajoles pintades poden veure's encara al carrer Sant Isidre.
La Plaça de l'Almudi: el cor comercial
L'eix del barri cristia medieval era la Plaça de l'Almudi, també anomenada Font de Dins. El nom ve de l'arab: l'almudi era el lloc on es pesava i venia el gra. Des d'almenys el 1418 i fins al segle XIX va funcionar com a mercat principal de la ciutat. La placa es rectangular, amb portics gotics del segle XV en pedra sillar que recorren tres dels seus costats. A les cantonades hi havia quatre portes d'accés, de les quals encara se'n conserven tres.
Al centre hi ha la font coberta que dona nom popular a l'espai: Font de Dins. La font original va ser tapada el 1853 amb l'estructura que es veu avui. En un dels edificis de la placa hi ha una Torre del Rellotge de mitjan segle XVI amb l'antiga preso encara visible: es conserven les reixes i les voltes de la cel·la.
Les tres cultures a dos-cents metres
Darrere de l'Església de l'Assumpció esta la Font del Sabater, al carrer de la Verge dels Angels. Es el punt on se situava la confluencia dels tres barris medievals. A l'esquerra, la jueria amb la Plaça de la Sinagoga, la comunitat jueva va viure ací fins a l'expulsio del 1492. Davant, la moreria, el barri musulma amb el seu tracat islàmic de carrers tancats sobre si mateixos, on la mesquita va ser convertida en Capella de Sant Vicent Ferrer. A la font s'aprecia una lapida funeraria romana reutilitzada com a material de construccio, tradicionalment datada al segle I d.C.
La Plaça de la Sinagoga va ser l'eix del Call, el barri jueu medieval d'Onda. L'aljama, la comunitat jueva de la ciutat, va ser petita però esta documentada fins a l'expulsio del 1492. La sinagoga que dona nom a la placa ha desaparegut; la seua ubicacio exacta es desconeix, encara que la tradició la situa a l'entorn del que avui es la Casa Abadia. El reste mes tangible es la brancal de pedra de la Porta de la Sinagoga, l'accés secundari al barri, visible des del costat de la Moreria. A l'extrem sud de la placa hi va haver el Portal de València, l'entrada principal cap al cami a València, amb sequia i moli fariners associats. Ambdues portes han desaparegut.
Les tres portes medievals
La vila medieval d'Onda tenia tres entrades principals que estructuraven tant la defensa del recinte com la vida economica dels seus barris. Cada porta controlava un cami: el nord comunicava amb l'interior muntanyos, l'est amb la plana de la Plana i Castelló, i el sud amb el cami reial a València. Qui arribava o eixia d'Onda ho feia per una d'aquestes tres boques, i els barris que les envoltaven es van especialitzar segons aquell transit.
De les tres, només una ha arribat sencera fins avui.
Portal de Sant Pere (nord): Al carrer Sant Pere, numeros 48-52, es l'unic portal complet conservat. Marca l'extrem nord del recinte, on la muralla girava seguint el barranc que baixa del turó. Conserva l'arc, un escut de la Corona d'Arago a la clau, una inscripcio de restauracio del 1578 i restes de les frontisses originals. Per la part superior corria probablement una sequia que abastia el Moli de la Conxa.
Portal de La Safona / Sant Roc (est): Era l'entrada principal des de la Plana i el cami cap a Castelló. El portal va desapareixer, però la seua empremta es encara visible: l'arc gotic d'accés ha quedat integrat a la façana d'un habitatge de l'angle noroest de la placa de l'Almudi. Per trobar-lo cal situar-se al centre de la placa i mirar cap al raco esquerre del fons: l'arc de pedra, de major envergadura que els porxos regulars de l'Almudi, assoma a la cantonada absorbit per la construccio posterior. Passa desapercebut si no se sap que s'esta mirant.
Portal de València (sud): L'accés al cami reial cap a València, situat a l'extrem de la placa de la Sinagoga, vora la sequia principal i un antic moli fariner. No queda cap reste arquitectonic: va desapareixer completament. La seua memoria perviu en el tracat dels carrers que encara convergeixen en aquell punt i en el nom del cami que arrancava d'alli.
Paralleles al cami de la muralla islamica estan les Escaletes dels Gats, d'origen medieval, labrades directament a la roca al carrer Montesa-Magdalena. Eren l'accés d'emergencia que usaven els habitants de les masies de l'entorn per pujar al castell amb els seus estris en temps de conflicte.
El pont medieval del Sonella
Baixant del casc històric cap al riu, el Pont medieval del Sonella és un dels elements patrimonials menys visitats i mes fotogenics d'Onda. Construït al segle XVI en silleria, els seus dos arcs apuntats creuaven el cami històric cap a València. Des del llit del riu, l'arc emmarca el turó del castell al fons amb una perspectiva que no es veu en cap postal.
La ceràmica com a llenguatge urba
Segons la tradició local, el cronista Ramon Muntaner (1265-1336) va descriure Onda a la seua Cronica com una ciutat de "sotabalcons de ceràmica": els voladissos de les cases decorats amb rajoles pintades. Al carrer Sant Isidre encara poden veure's els porxos del número 23 amb ceràmica policromada antiga. Els numeros 3, 4 i 16 conserven portades de pedra tallada, datades entre finals del segle XV i principis del XVI. El número 3 conserva restes d'un fresc datat el 1781 amb l'escut municipal: segons la documentacio local, va ser seu de l'Ajuntament.
Pels carrers del casc antic hi ha també capelles ceràmiques devocionals del segle XVIII al XX: petites hornacines a les façanes amb retaules de rajoles pintades a ma dedicades als tres patrons locals. Son un museu de ceràmica a l'aire lliure que ningu ha curat, que simplement hi es.
Ruta suggerida · 12 parades
El recorregut natural arranca al Castell i baixa en diagonal a traves de set segles d'estrats urbans: muralla islamica, barri cristia medieval, placa gotica, tres temples i el nus dels tres barris. A pas tranquil amb parades dura entre hora i mitja i dues hores. El mapa mostra les posicions de referència de cada parada.
Fes clic als marcadors per veure cada punt. Les posicions són de referència. Mapa base: OpenStreetMap contributors.
Mapa interactiu disponible a guiaonda.es/va/que-veure-a-onda/casc-historic/
-
15 min a peu
Castell de les 300 Torres
PatrimoniPunt de partida i mirador. Vista panoramica del conjunt històric i de la vall de la Plana. Des d'ací s'enten com la ciutat medieval va creixer lladera avall durant set segles.
-
23 min a peu
Escaletes dels Gats
PatrimoniEscales d'origen medieval, labrades directament a la roca, al carrer Montesa-Magdalena. Eren l'accés d'emergencia al castell paral·lel a la muralla islamica.
-
34 min a peu
Portal de Sant Pere
PatrimoniUn dels pocs accessos medievals conservats. Arc amb l'escut de la Corona d'Arago a la clau, inscripcio de restauracio del 1578 i restes de les frontisses originals.
-
43 min a peu
Carrer Sant Isidre
UrbaPortades de pedra tallada de finals del s. XV i principis del XVI (n. 3, 4 i 16). El n. 23 conserva els sotabalcons ceràmics que va descriure Ramon Muntaner al s. XIV. El n. 3 va ser seu de l'Ajuntament.
-
52 min a peu
Plaça de l'Almudi · Font de Dins
PatrimoniCor del barri cristia medieval. Portics gotics del s. XV en pedra sillar. Mercat de gra des del 1418. Torre del Rellotge de mitjan s. XVI amb l'antiga preso visible: es conserven les reixes i les voltes de la cel·la.
-
62 min a peu
Església de la Sang
Religios1250, la mes antiga d'Onda. Nau unica amb artesonat mudèjar. Construida sobre una mesquita major després de la conquesta cristiana del s. XIII.
-
73 min a peu
Església de l'Assumpció
ReligiosBarroca de 1727 sobre temple medieval. Torre gotica del s. XIV supervivent de l'incendi de 1467. Frescos de la cupula amb veins d'Onda com a models i mural de Manolo Safont de 594 peces (1954).
-
83 min a peu
Font del Sabater
UrbaLa font al carrer de la Verge dels Angels on se situava la confluencia dels tres barris medievals. A la seua estructura s'aprecia una lapida funeraria romana reutilitzada, tradicionalment datada al s. I d.C.
-
94 min a peu
Barri de la Moreria
Barri arabEl barri islàmic medieval conserva en gran mesura el seu tracat de carrers tancats sobre si mateixos, caracteristica de l'urbanisme andalusi. La Capella de Sant Vicent Ferrer va ser construida sobre l'antiga mesquita del barri.
-
105 min a peu
Plaça de la Sinagoga
JueriaL'eix del Call, el barri jueu d'Onda. La sinagoga ha desaparegut, la seua ubicacio exacta es desconeix, possiblement a l'entorn de l'actual Casa Abadia. Es conserva el brancal de pedra de la Porta de la Sinagoga, visible des del costat de la Moreria. La petita aljama va viure ací fins a l'expulsio del 1492. A l'extrem sud hi va haver el Portal de València, la porta principal cap al cami a València.
-
11
Capella de Sant Vicent Ferrer
ReligiosCupula ceràmica blava sobre l'antiga mesquita del barri. Final natural del recorregut després de recorrer els tres barris medievals en menys de dos quilòmetres.