Set segles en un mateix punt
L'Església de l'Assumpció s'alca al lloc on, segons la tradició, va estar la mesquita principal de la medina arab d'Onda. Després de la conquesta cristiana del segle XIII, l'espai es va consagrar com a temple. Al XIV van aixecar un primer edifici gotic del qual només quedara un element: la torre-campanar, que va sobreviure a l'incendi devastador del 18 de desembre de 1467 que va arrassar la resta del temple. Sola, aquella torre de carreus amb arcs de mig punt ha estat present en tots els segles d'història posterior.
El temple actual va comecar a construir-se l'any 1727. Es barroc, de nau unica amb capelles laterals, volta de cano i cupula sobre el creuer. La Capella de la Comunio es va acabar el 1753 i la portada principal el 1854. La decoracio interior es va completar al segle XX: l'espoli de 1936 durant la Guerra Civil va obligar a refer-ho tot des de zero.
Els frescos de la cupula es van pintar als anys quaranta del segle XX. Els models per a les figures religioses van ser veins d'Onda que van finançar la reconstruccio. Les seues cares reals hi son a la volta des de llavors.
L'exterior: tres segles superposats
Mirar l'església des de la Plaça de la Sinagoga es llegir la cronologia al reves. La portada principal, acabada el 1854, es un retaule de pedra amb columnes corinties a baix i salmoniques a dalt: barroc tardia que va arribar quan la resta d'Europa ja havia passat pel neoclassicisme. Damunt d'ella, la paret cega de la nau barroca del XVIII. I emergint per sobre, la torre-campanar gotica del segle XIV, amb els seus quatre arcs de mig punt i les seues pilastres, solida i impertorbable.
Al pati interior, vora la base de la torre, hi ha un detall que molt pocs visitants busquen: un dels carreus porta gravada una inscripcio romana, tradicionalment datada al segle I d.C., reutilitzada com a material de construccio a l'Edat Mitjana. La pedra va viatjar de l'època romana a la medieval sense que ningu l'esborras.
Adossada a l'est, la Capella de la Comunio te planta de creu grega i la seua pròpia cupula. Va ser acabada el 1753 i es l'espai on millor s'aprecia la vinculacio de l'església amb la tradició ceràmica local: els socols de rajoles del segle XVIII son originals i van sobreviure a l'espoli de 1936.
L'interior: frescos amb rostres coneguts
La decoracio interior va ser refeta completament després de la Guerra Civil. El conjunt de frescos de la cupula principal representa la Coronacio de la Verge amb els Evangelistes i hi apareixen els rostres de veins d'Onda que van ajudar a finançar la reconstruccio, juntament amb el rector, monges i frares.
Després de la postguerra hi van intervenir diversos artistes: les pintures que veiem avui s'atribueixen al pintor català Joan Masague, que va prendre com a models persones d'Onda, i en els treballs de decoracio també van col·laborar artistes com Pascual Santos Albella.
El retaule major, la pica baptismal i l'altar de la Capella de la Comunio son obra de l'escultor Folia de Sant Jordi, deixeble directe d'Auguste Rodin. Va arribar a Onda atret per la fama de la seua ceràmica i no va arribar a veure acabada la seua obra: va morir abans que l'església quedes completa.
La rajola dins de l'església
La relacio de l'Església de l'Assumpció amb la ceràmica d'Onda no es decorativa: es estructural. Els socols de rajoles del segle XVIII de la Capella de la Comunio son un document en si mateixos, testimoni de la producció ceràmica d'Onda en la seua època daurada. A la mateixa capella hi ha un element que molts visitants no identifiquen de seguida: un mural ceramic de mitjan segle XX de Manolo Safont (Onda, 1928-2005), ceramista que donaria nom decades després al Museu del Taulell. El mural, titulat "L'Assumpció de Nostra Senyora", te composicio semicircular i esta format per centenars de rajoles pintades a ma.
La sagristia funciona com a pinacoteca i guarda obres que van del segle XV al XIX, entre elles un retaule del XVI atribuit al Mestre de Cabanes (pare de Joan de Joanes) i un altre atribuit al propi Joan de Joanes (1558), una de les figures clau del Renaixement valencia.
Consells pràctics
L'església es troba a la Plaça de la Sinagoga, al casc històric d'Onda. L'entrada es gratuïta. Sol obrir diversos dies a la setmana en horari de matí i algunes vesprades, però els horaris de visita turistica fora de les misses convé confirmar-los a la Tourist Info, ja que varien segons la temporada i les celebracions.
Per veure la inscripcio romana cal entrar al pati lateral de la torre, que habitualment esta accessible. El fresc de la cupula es veu millor des del centre de la nau amb bona llum natural, que entra per les finestres laterals en horari de matí. La Capella de la Comunio, amb el mural de Safont, està a la dreta de l'altar major.