Tancament temporal: L'església es troba tancada temporalment. Us recomanem confirmar l'estat abans de visitar-la: truqueu a la Tourist Info d'Onda (964 602 855) o consulteu l'Ajuntament d'Onda.
El primer temple de l'Onda cristiana
Quan el rei Jaume I va conquerir Onda l'any 1241, una de les primeres decisions va ser establir un lloc de culte cristià dins la vila reconquerida. L'Església de la Sang, coneguda també com a Santa Margarida, va ser aquest primer espai sagrat: l'edifici cristià més antic que es conserva a Onda, aixecat al llarg del segle XIII i principis del XIV sobre el teixit urbà de la vila medieval.
A diferència de l'Església de l'Assumpció, que es va construir més tard i va créixer fins a convertir-se en la parròquia principal, l'Església de la Sang conserva una escala més continguda, més propera a l'edifici original de la conquesta. Això la fa especialment valuosa: no és l'església més gran ni la més visible, però sí la que connecta més directament amb els primers anys de l'Onda cristiana.
En el perímetre de dos-cents metres que envolta aquesta església van conviure durant segles la jueria, la moreria i la vila cristiana. Tres comunitats, tres barris, un mateix espai urbà.
Arquitectura: transició entre dos mons
L'edifici respon a l'estil romànic de transició al gòtic, una característica freqüent en els temples aixecats en la primera generació de la conquesta valenciana. Els constructors del segle XIII encara feien servir el llenguatge del romànic tardà (arcs de mig punt, murs sòlids, proporcions robustes), però ja incorporaven els elements del gòtic incipient que arribava del nord: arcs apuntats, sensació de major verticalitat, tractament diferent de la llum.
El que distingeix l'Església de la Sang d'altres temples de la seua època és el seu artesonat mudèjar. El sostre de fusta tallada i decorada amb motius geomètrics i vegetals és un recordatori que els mestres que van treballar a Onda no eren exclusivament de tradició cristiana europea: els artesans mudèjars, que havien romàs al territori sota la nova administració cristiana, van aportar les seues tècniques i el seu vocabulari decoratiu al servei de la nova arquitectura religiosa. El resultat és un interior on conviuen el gòtic estructural i l'ornamentació islàmica.
Més que una església: seu del govern local
Durant bona part de l'Edat Mitjana, l'Església de la Sang complia una funció que avui ens resulta poc intuïtiva: era també el lloc on es reunia el Consell de la Vila, l'òrgan de govern local. Aquesta doble funció, religiosa i civil, era habitual a les viles medievals valencianes, on l'espai de l'església major o dels temples més antics servia de març solemne per als actes de govern quan no existia encara un edifici municipal propi.
Amb el temps, aquesta funció civil es va desplaçar a altres espais (l'Almudí, primer; la Casa de la Vila, després), però l'església va conservar el seu paper com a referent històric del casc antic. Avui és un dels edificis religiosos més destacats del conjunt declarat Bé d'Interès Cultural el 1967.
Com visitar-la
L'església es troba al casc històric d'Onda, en l'entorn de la vila cristiana medieval. L'exterior és accessible en qualsevol moment. Per visitar l'interior convé consultar els horaris actualitzats a la Tourist Info d'Onda (C/ Ceramista Peyró s/n, tel. 964 602 855), ja que les obertures depenen de la temporada i dels actes religiosos programats.
La visita s'integra de forma natural en el recorregut pel casc històric: des de la Plaça de la Sinagoga i el Barri de la Moreria, aquesta església forma part del mateix itinerari que recorre les empremtes de les tres comunitats medievals d'Onda en una àrea molt compacta.