Una plaça amb memòria sota els peus
La Plaça de la Sinagoga és un d'aquells llocs en els quals la història no és en una vitrina ni en un panell informatiu, sinó literalment sota el sòl. Quan es va intervindre urbanísticament en aquesta zona del casc històric d'Onda, els treballs van traure a la llum restes arqueològiques de dues èpoques distintes: estructures d'origen islàmic, de quan Onda era una medina àrab, i elements gòtics del període cristià medieval que es va superposar a aquella primera trama urbana.
La solució adoptada per gestionar aquella troballa és a la vegada pràctica i efectiva: es va instal·lar una plataforma de fusta elevada que permet creuar l'espai sense trepitjar les restes, i des de la qual es poden observar les estructures conservades a nivell del sòl original. El resultat és un espai públic que funciona a dues altures: la contemporània, de pas i estada, i la històrica, visible però protegida.
Els jueus d'Onda van viure en aquest barri des de la conquesta cristiana fins a la seua expulsió el 1492. Cinc segles de presència concentrada en uns pocs carrers del casc històric.
La jueria: cinc segles al cor d'Onda
Després de la conquesta de Jaume I el 1241, els jueus que habitaven Onda es van instal·lar en un barri propi dins de la vila cristiana. A diferència de la Moreria, que va quedar fora de les muralles, la jueria es va ubicar a l'interior del recinte emmurallat, a l'entorn del que hui és aquesta plaça. Açò reflecteix una diferència d'estatus en l'estructura social medieval: els jueus, tot i que sotmesos a restriccions, eren considerats súbdits del rei i comptaven amb una certa protecció jurídica que els musulmans no tenien de la mateixa forma.
La comunitat jueva d'Onda va deixar d'existir, com totes les de la Corona d'Aragó, el 1492, amb el Decret de l'Alhambra que va ordenar l'expulsió dels qui no es convertiren al cristianisme. Alguns es van convertir i van romandre; d'altres van marxar. El barri va quedar, però sense la comunitat que li havia donat forma durant més de dos segles i mig. El nom de la plaça, però, ha preservat aquella memòria fins avui.
El jaciment i la plataforma
Les restes arqueològiques que es conserven sota la plataforma inclouen estructures de dos moments històrics distints. Les més antigues corresponen al període islàmic previ a la conquesta: fonaments, paviments i fragments de murs que formaven part de la trama urbana de la medina àrab d'Onda. Sobre aquella base, la posterior ocupació cristiana va deixar la seua pròpia empremta gòtica: elements constructius, paviments i restes d'edificacions dels segles XIII i XIV.
La intervenció d'integració arqueològica va recuperar també el traçat de l'antic carrer València, que creuava aquesta zona i que havia quedat soterrat per les transformacions urbanes posteriors. La plataforma de fusta segueix, en part, aquell traçat original, permetent entendre com era l'organització espacial del barri en el seu moment de major activitat.
Com visitar-la
La plaça és al casc històric d'Onda, a l'àrea de l'antiga jueria, a pocs metres de la Capella de Sant Vicent Ferrer i de l'Església de la Sang. L'accés és lliure en tot moment: la plataforma de fusta i les restes arqueològiques són visibles des de l'espai públic sense necessitat de reserva ni horari.
És un punt habitual de les visites guiades al casc històric organitzades per la Tourist Info d'Onda, que ofereixen context addicional sobre el jaciment i la història de la jueria. Per consultar dates i preus: C/ Ceramista Peyró s/n, tel. 964 602 855.