Un poble pintat de dins cap a fora
Fanzara té uns 300 habitants, una plaça amb església i carrers estrets com els de qualsevol poble de l'interior. Res no fa pensar que hi trobaràs més de 160 murals firmats per alguns dels artistes d'art urbà més reconeguts d'Europa. I, però, des del 2014, cada façana disponible s'ha convertit en un llenç, el rentador públic del segle XIX té intervencions d'artistes internacionals, l'escola té pintura fins a la teulada, i els carrerons porten d'una peça a l'altra sense que t'adones que ja dus dues hores donant voltes.
El MIAU (Museo Inacabado de Arte Urbano) és el que ix quan una comunitat decideix que té més a guanyar apostant per l'art que pels conflictes. El nom ho diu tot: inacabat perquè mai no dona per tancada la seua col·lecció. Cada any arriben nous artistes, algunes peces anteriors es renoven o se substitueixen, i el poble continua canviant de pell.
MIAU: Museo Inacabado de Arte Urbano. Inacabat perquè el poble mai no deixa de pintar. I sí, allò de dir-li MIAU també té la seua gràcia.
Com va començar tot: el conflicte, la divisió i l'art
La història del MIAU no comença amb art. Comença amb una proposta de planta de tractament de residus tòxics que va arribar a l'Ajuntament de Fanzara entre 2005 i 2011. La planta va dividir el poble en dos: els que volien l'ocupació i els que rebutjaven els riscos per a la salut i el territori. L'enfrontament va ser tan prolongat que famílies senceres van deixar de parlar-se, amistats de tota la vida es van trencar i la convivència es va tornar impossible.
Quan va canviar el govern local i el projecte de la planta va quedar aparcat, el nou equip municipal va buscar una manera que la gent tornara a saludar-se al carrer. Van contactar amb l'il·lustrador Julián Arranz, veí del poble, i amb el muralista Miguel Abellán "Pincho". Al setembre de 2014 van arribar a Fanzara 21 artistes. Van pintar durant diversos dies. Els veïns que dies abans s'ignoraven van cuinar junts per als artistes, els van obrir els seus patis i van pintar colze amb colze. Allò que el conflicte havia trencat, l'art ho va començar a cosir.
La primera edició del MIAU va ser un experiment. El que ningú esperava és que es convertira en una referència internacional de l'art urbà, amb cobertura en mitjans com The Guardian i la BBC, i amb una llista d'espera d'artistes de tot el món que volen deixar la seua firma a les seues parets.
Què veure: murals, artistes i espais
Amb més de 160 intervencions repartides pel casc urbà, orientar-se pel vostre compte és part del pla. Al Consultorio MIAU, a la Plaça de l'Església, donen un mapa amb la ubicació de totes les peces. Convé agafar-lo en arribar i fer el recorregut sense pressa, perquè hi ha murals en patis interiors, en carrerons i en racons que es passen per alt en una primera volta.
Els estils són molt variats: grans murals figuratius que ocupen façanes completes, peces abstractes i geomètriques, trampantojos, instal·lacions amb materials físics i mosaics de ceràmica. Hi ha noms que convé conéixer abans d'arribar: Escif signa trampantojos que semblen deformar els murs o revelar el que hi ha darrere; PichiAvo combina escultura grega clàssica amb grafit contemporani a escala de façana; Axel Void pinta retrats fotorrealistes monumentals que miren de front; Boa Mistura integra tipografia i participació veïnal en el mateix procés; i Julieta XLF omple façanes senceres de criatures híbrides en colors saturats. No tots els murals que veus en fotos hi segueixen: el festival afig peces noves cada any i algunes anteriors es renoven, cosa que fa que cada visita siga diferent de l'anterior.
A més dels murals, hi ha altres punts d'interès al poble: el Castellet de Mazerol, un castell àrab al cim del turó visible des de la plaça, el rentador públic del segle XIX amb intervencions artístiques integrades en la seua estructura, i l'església de l'Assumpció a la plaça central. A pocs minuts en cotxe hi ha les basses del riu Millars, una de les destinacions de bany més populars de l'interior de Castelló a l'estiu.
El festival MIAU: primer cap de setmana de juliol
El MIAU es pot visitar tot l'any, però una vegada a l'any el poble es transforma del tot. El festival anual té lloc el primer cap de setmana de juliol, de dijous a diumenge (el 2026, del 2 al 5 de juliol), i és quan els artistes arriben a treballar en directe. Les façanes es van pintant davant de qui passe per allí, hi ha concerts, teatre i xerrades, i els artistes s'allotgen a cases dels propis veïns. És un model que en molt pocs festivals del món funciona així.
L'ambient del festival és completament diferent al d'una visita convencional: el poble està en plena activitat, els artistes treballen al carrer i el procés de creació és tan interessant com el resultat. Si pots coincidir-hi, val la pena planificar-ho. L'edició de 2025 va ser la novena, i es va organitzar amb finançament propi després que les subvencions de la Diputació i la Generalitat desaparegueren per complet. Els artistes i els veïns la van tirar avant igualment. Aquesta actitud forma part de l'esperit del MIAU.
Com visitar el MIAU
El museu és al carrer. No hi ha taquilla, no hi ha horari, no hi ha entrada. Pots arribar qualsevol dia de l'any a qualsevol hora i recórrer els murals pel teu compte. L'únic punt de referència és el Consultorio MIAU a la Plaça de l'Església, on tenen mapes amb la localització de totes les peces i una petita botiga de marxandatge del projecte.
Si prefereixes una visita guiada, s'organitzen els diumenges a les 11:00 h amb un guia que explica la història del MIAU, l'origen de cada peça i el context dels artistes. El preu és de 10 euros per a adults i 5 euros per a menors de 12 anys. Per a grups de més de 20 persones es poden reservar visites entre setmana escrivint a [email protected].
Compta amb almenys dues hores per a un recorregut còmode. Si vols veure el poble sencer amb detall, inclosos els patis i els racons menys evidents, tres hores o més. Hi ha aparcament a les entrades del poble; el casc històric és peatonal però accessible a peu des dels aparcaments en pocs minuts.
Fora del festival el poble és tranquil i els murals hi són igual. En molts sentits és millor: sense aglomeracions, pots aturar-te davant de cada peça sense que ningú t'empente. La llum de primera hora del matí o de mitja vesprada és la millor per a fotografiar. Qualsevol mes de l'any funciona.
On menjar a Fanzara
El poble té dos bars: el Bar d'Abajo i el Bar Los Ojales, cuina de poble sense pretensions, que és exactament el que correspon en un lloc així. La Panaderia del Quimi mereix una parada encara que siga només per endur-te alguna cosa. Si vols menjar bé assegut amb més opcions, Onda és a 11 km.