Una bassa profunda enmig del bosc
Fonts d'Ayòdar és un poble petit encaixat entre barrancs i pinedes, amb més fonts que carrers. A uns minuts riu amunt, seguint el curs del riu Chico, apareix el Pou Negre: una bassa profunda d'aigua verd fosc envoltada de parets d'arenisca rogenca i vegetació densa. La combinació de la roca roja característica del Parc Natural de la Serra d'Espadà i l'aigua transparent produeix un contrast que no s'espera a tan poca distància d'Onda.
El nom no és casual. Al centre de la bassa hi ha uns tres metres de profunditat, suficient per no fer peu i perquè l'aigua, quan el sol no hi entra directe, sembli quasi negra. Una petita cascada cau per un dels laterals i alimenta la bassa de manera constant, mentre el riu segueix entre pedres i badines més amunt i més avall.
La ruta pel riu Chico
Arribar al Pou Negre és part de la gràcia del lloc. La ruta ix de Fonts d'Ayòdar i segueix una pista i sendes ben marcades al costat del riu Chico, amb trams d'ombra sota àlbers, pins i verns i zones de ribera més obertes. Són uns 5 km en total (anada i tornada), amb menys de 100 metres de desnivell i dificultat baixa: una excursió familiar si s'hi va amb calçat adequat i sense pressa.
Pel camí apareixen petites basses, horts i manantials que expliquen per què el poble es diu "Fonts". El recorregut coincideix amb part del sender de gran recorregut GR-333, que fa la volta completa a tota la Serra d'Espadà. El tram final abans d'arribar al Pou Negre discorre encaixonat entre parets de roca, amb el soroll de l'aigua ressona entre les pedres. De sobte el sender s'obri i la bassa apareix, quasi enganxada a la roca.
Cal pujar un petit desnivell al final per veure la bassa des de dalt. No té dificultat, però la roca mullada és relliscosa: porta calçat amb adherència. Si penses banyar-te, unes sabatilles de riu són molt útils per entrar a l'aigua sense relliscar a les vores.
Un bany de postal (amb normes)
A l'estiu el Pou Negre es converteix en una de les piscines naturals més demandades de l'interior de Castelló. Per protegir l'entorn i evitar massificacions, l'Ajuntament gestiona l'accés en temporada alta: aforament màxim de 70 persones, taxa de 3 euros per persona (menors de 10 anys gratis) que s'abona a la zona d'aparcament, i vigilància ambiental. Convé consultar la web de l'ajuntament abans d'anar per confirmar dates i condicions actualitzades.
L'aigua és freda fins i tot a l'agost, part de l'encant del lloc. No és una piscina on quedar-se a remull durant hores, sinó un capbussó intens en un vas profund envoltat de pedra. L'entorn és fràgil i té risc d'incendi forestal, de manera que les normes són d'obligat compliment:
- Sense saltar des de les parets rocoses
- Sense fer foc
- Sense deixar escombraries
- Respectar la senyalització de seguretat
- Sense cremes solars convencionals a l'aigua (usar mineral si cal)
Més enllà de la bassa
Tot i que el Pou Negre és la imatge més coneguda de l'entorn, Fonts d'Ayòdar guarda més coses. Al propi poble hi ha diverses fonts històriques, rentadors i alguna construcció curiosa com el Cub, un antic molí de planta quadrangular on es trepitjava el raïm en època medieval. També hi ha un petit museu de l'aigua al molí i un espai etnològic a les eres.
Riu amunt i riu avall del Pou Negre hi ha altres basses menys freqüentades: el Pou del Julivert, prop de la Font del Canyar, i el Pou de la Cantarera, el més proper al poble. Qualsevol d'elles dona opció d'escapar de la concentració de gent de la bassa principal en dies de molta afluència.
La ruta del riu Chico es pot allargar o combinar amb altres sendes senyalitzades de l'entorn Espadà-Millars. En dies de setmana de primavera o tardor, quan quasi no hi ha ningú, el lloc s'assembla poc al Pou Negre que circula per les xarxes.
Com visitar el Pou Negre des d'Onda
Des d'Onda s'hi arriba en uns 40 minuts per carreteres secundàries que pugen cap a la Serra d'Espadà, travessant barrancs i pinedes. No hi ha transport públic útil: el cotxe és imprescindible. El més còmode és deixar el vehicle a la zona d'aparcament habilitada a l'eixida del poble i començar la ruta a peu des d'allà. A l'estiu, arriba prompte per aparcar sense problema i per aprofitar l'ombra en la major part del recorregut.
Compta almenys mig dia per anar amb calma: ruta, bassa i tornada al poble. Si vols combinar l'excursió amb alguna cosa més, l'entorn Espadà-Millars té altres pobles i paratges a molt poca distància, i Onda funciona perfectament com a base per dormir i eixir l'endemà.
On menjar a Fonts d'Ayòdar
El poble és menut i l'oferta també: un parell de bars-restaurant de poble, pensats per a senderistes i gent que ve a passar el dia, amb esmorzars, plats combinats i menús senzills. Si prefereixes més varietat pots tornar cap a Onda o aprofitar alguna de les localitats properes de la Mancomunitat Espadà-Millars, on cada poble té almenys un o dos bars amb cuina casolana d'interior.