La cascada que es plora a si mateixa
El Salt de la Nòvia és el nom amb el qual tothom coneix la Cascada del Brazal, una caiguda d'aigua d'uns 60 metres sobre el paratge del riu Palància, a Navajas. És un dels espais naturals més visitats de l'Alt Palància, amb accés regulat, centre d'interpretació, senders curts i la coneguda llegenda dels dos enamorats.
El lloc combina diverses coses alhora: la cascada principal, la possibilitat de banyar-se al riu al peu de la caiguda, diversos senders curts pel bosc de ribera, arqueologia prehistòrica als abrics de la Bora de les Penyes i un centre d'interpretació a l'entrada. És un pla de dia complet, no de mitja hora.
Diuen que l'aigua de la cascada són les llàgrimes de dos enamorats que van morir al riu intentant creuar-lo per demostrar el seu amor.
La cascada i el paratge
L'aigua que forma el Salt de la Nòvia prové del manantial de l'Esperança, que actua com a drenatge de l'aqüífer de Jérica-Alcublas. Cau sobre una plataforma de tosca calcària formada fa 2,5 milions d'anys per la precipitació de carbonats càlcics en contacte amb l'aigua dolça. El canó que forma el salt, conegut com la Bora de les Penyes, té uns 50 metres d'altura en el punt més alt.
El nom popular ve d'una llegenda local. A Navajas existia el costum que les núvies saltaren d'una riba a l'altra del riu davant dels seus convecins com a prova d'amor. En una ocasió, les aigües del Palància anaven crescudes, la núvia va caure a l'aigua i el nuvi es va tirar a rescatar-la. Tots dos van morir. Des de llavors la cascada del Brazal porta el nom de la protagonista i es diu que l'aigua són les seues llàgrimes. Hi ha qui relaciona la història amb un gravat de Francisco de Goya conservat a la Hispanic Society de Nova York.
Al peu del salt hi ha una explanada amb taules de pícnic i accés al riu Palància per banyar-se. L'aigua és freda fins i tot a l'estiu. Està permès ficar-se davall la cascada quan el cabal ho permet. Els gossos poden entrar però no banyar-se i han d'anar sempre amb corretja.
Què veure a més de la cascada
El Mirador del Paradís és la millor perspectiva del Salt de la Nòvia: s'accedeix per unes escales al costat del canó (sòl relliscós, atenció) i ofereix una panoràmica de la cascada principal i el riu des de dalt. De camí al mirador es passa per la Cascada del Tio Joan, la germana petita del Salt de la Nòvia, que porta més o menys aigua segons l'època.
El paratge té diversos senders curts habilitats, tots accessibles des de l'entrada:
- Senda de l'Últim Petó: des de la Font de Mossén Miquel fins al peu de la cascada.
- Senda Antiga de les Nòvies: paral·lela al riu, amb petits racons per banyar-se.
- Senda del Refugi de la Solitud: sender d'anada i tornada fins a un xicotet refugi natural, poc transitada.
- Sendes del Bosc de Ribera: recorre el marge esquerre del Palància fins a la Barchilla, un assut medieval del segle XIV.
Als abrics rocosos de la Bora de les Penyes hi ha restes de patrimoni arqueològic prehistòric: necròpolis de l'Edat del Coure, abrics de l'Edat del Bronze i la Cova de l'Ermità, habitada fins al segle XVIII.
Navajas i l'om de 400 anys
El poble mereix un passeig abans o després de la cascada. Navajas va ser durant el segle XIX i principis del XX un dels llocs preferits dels valencians per a estiuejar, i queden cases senyorials amb jardins del XVIII. A la Plaça de l'Om hi ha un exemplar plantat el 1636: quasi 400 anys de vida, 13 metres d'altura i present a l'escut i l'himne del poble. Al costat de l'om arranca la ruta al Salt de la Nòvia.
El carrer Baixada de les Fonts, que baixa des de la plaça cap al paratge, té diverses fonts amb formes diferents al llarg del recorregut. Allà hi ha també el Centre d'Interpretació, on es venen les entrades i hi ha informació sobre la flora, la fauna i l'arqueologia del paratge.
Com visitar el Salt de la Nòvia des d'Onda
Des d'Onda es pren la CV-20 o la N-225 fins a enllaçar amb l'A-23 (Autovia Mudèjar) en direcció a Terol. Després de Sogorb, eixida a Navajas. Són uns 50 km i 46 minuts de conducció. El tren també és opció: línia C5 de Rodalies València-Caudiel amb parada a Navajas, des d'on s'arriba a la cascada caminant uns 10 minuts.
L'aparcament és a la Plaça del Matadero, al costat del Centre d'Interpretació. Els caps de setmana d'estiu la zona s'omple ràpidament. Entre setmana fora de juliol, agost i setembre el paratge està quasi buit i l'entrada és gratuïta.