Al juliol i l'agost Peníscola se satura: la ciutat vella col·lapsa, els aparcaments s'omplen abans de les 10 h i els preus pugen considerablement. Si pots triar, planifica la visita entre setembre i juny.
El castell sobre el mar
El castell de Peníscola és un dels més fotogènics d'Espanya, i ho és per una raó geogràfica: està construït sobre un promontori rocós envoltat de mar per tres costats, connectat a terra ferma només per un estret istme. La imatge des de la platja nord, amb el castell retallat contra el cel i el Mediterrani als seus peus, és la que apareix en quasi tots els cartells turístics de la Comunitat Valenciana.
L'edifici actual el van alçar els Cavallers Templers a finals del segle XIII sobre una fortalesa àrab anterior. Quan l'Orde del Temple va ser dissolta el 1312, el castell va passar a l'Orde de Montesa. Un segle després va arribar el personatge que marcaria per sempre la història del lloc.
Pere de Luna, elegit papa a Avinyó el 1394 amb el nom de Benet XIII, va ser l'últim dels papes del Cisma d'Occident que es va negar a abdicar. Després del Concili de Constança (1415), que el va deposar i va elegir un nou pontífex, Pere de Luna es va retirar a Peníscola amb un petit seguici i va continuar proclamant-se papa legítim fins a la seua mort el 1423. Tenia 94 anys. Des de llavors se'l coneix com el Papa Luna, i el castell porta el seu nom en la memòria popular.
Pere de Luna va governar el seu papat des d'aquest castell durant huit anys, envoltat de mar, sense reconéixer mai la seua destitució.
La ciutat vella
Dins de les muralles, la ciutat vella de Peníscola és un laberint de carrers estrets, cases emblanquinades i racons amb vistes al mar. Es pot recórrer sencera en dues hores caminant amb calma. L'escala és manejable i el traçat convida a perdre's: cada carreró acaba en algun punt amb perspectiva sobre l'aigua o sobre la roca.
Els punts d'interès principals, a més del castell, són l'Església de Santa Maria (segle XVIII, vora el castell), la Porta Falsa (una de les entrades originals a la ciutat emmurallada), el Bufador (una esquerda a la roca on el mar entra amb força els dies de vent) i els diversos miradors des de la muralla. El far de Peníscola, a l'extrem del promontori, és accessible a peu des del castell.
A la ciutat vella hi ha moltes botigues de records i restaurants orientats al turisme massiu, especialment a l'estiu. Fora de temporada, alguns tanquen i l'ambient és completament diferent: veïns a les terrasses, carrers buits al matí, bars amb clientela local.
Platja i entorn natural
Peníscola té dues platges principals. La Platja Nord (també anomenada Platja de Peníscola) s'estén diversos quilòmetres cap al nord del promontori: sorra fina, aigües tranquil·les i la vista del castell al fons. A l'estiu té tots els serveis (hamaques, socorristes, dutxes). La Platja Sud és més petita i protegida, al sud de l'istme.
Al sud de Peníscola, la Serra d'Irta ofereix un contrast total amb el turisme de masses de la ciutat: un parc natural costaner de 7.700 hectàrees amb cales sense accés en cotxe, senders entre garriga i penya-segats, i pràcticament cap servei. És un dels últims trams de costa mediterrània sense urbanitzar de la Comunitat Valenciana. Si hi vas amb temps, val un desviament.
Com visitar Peníscola
El castell obre normalment a les 10 h (en temporada alta pot ser abans). La visita dura entre 45 minuts i una hora i mitja segons el ritme. És recomanable anar a primera hora: a partir del migdia en temporada mitjana-alta les cues poden ser llargues.
L'aparcament a Peníscola és de pagament i a l'estiu s'omple ràpid. Els grans aparcaments estan fora de la ciutat vella; des d'allà hi ha un breu passeig fins a la porta de la muralla. En temporada baixa aparcar és senzill.
Des d'Onda, la ruta més ràpida és per l'AP-7 (autopista de peatge) fins a la sortida de Peníscola-Benicarló. Per la N-340 sense peatge es tarda uns 20 minuts més. El trajecte total des d'Onda és d'uns 95 km.
Quan anar
Setembre i octubre són el moment ideal: el mar segueix calent, el castell té cua raonable i els restaurants de la ciutat vella tenen taula disponible. La primavera (abril-juny) també funciona molt bé.
Al juliol i l'agost Peníscola és un altre lloc: ple, sorollós, amb preus de temporada alta i una pressió sobre l'espai públic que fa la visita cultural molt més difícil. Si hi vas a l'estiu, arriba abans de les 9 h o espera a la vesprada per veure la ciutat vella amb una mica menys de gent.
A l'hivern (novembre a març) el castell i la ciutat vella estan pràcticament sols. Molts negocis tanquen, però els que resten oberts tenen un ambient completament diferent. És la millor època per veure la Peníscola que no apareix als cartells.