El convent franciscà que no va sobreviure les Guerres Carlines
El 1455, l'orde franciscana va establir el Convent de Santa Catalina al sud d'Onda, en una parcel·la d'horta fèrtil regada pel Sonella. El complex va créixer amb el temps: església, claustre, jardí, dependències per als frares i un camí de Via Crucis que pujava per la costa del turó. Per comunicar la vila amb el convent sense dependre del gual del riu, al llarg del segle XVI es va construir el Pont de Sonella, que segueix en peu avui.
El 1836, durant les Guerres Carlines, un contingent de voluntaris portuguesos al servei de l'exèrcit liberal va cremar l'edifici. Els franciscans ho van abandonar. D'un convent que havia funcionat quasi quatre segles van quedar en poques hores les parets.
El foc va respectar l'ermita i la capella del Calvari. Les ruïnes de l'edifici principal, amb els seus arcs i les restes de tres plantes, porten quasi dos segles en peu sense que ningú les haja enderrocat del tot.
El Calvari: el més antic de la província
El Calvari d'Onda no va nàixer en aquest lloc. Originalment estava instal·lat al peu del castell, al cor del casc històric. El 1851, quinze anys després de l'incendi, les autoritats locals van decidir traslladar-lo als terrenys del convent arruïnat, integrant-lo en el paisatge de la costa i donant-li una escala que al casc històric no podia tenir.
El camí puja en ziga-zaga des del cementiri fins a la capella del Calvari, amb els retaules ceràmics de les catorze estacions col·locats al llarg del recorregut. Aquells retaules, fabricats entre 1940 i 1960, són el millor exemple de ceràmica devocional que Onda va produir al segle XX: rajoles pintades a mà amb escenes de la Passió, en l'estil que les fàbriques locals dominaven des de feia generacions.
La datació del Calvari com el més antic de la província de Castelló fa referència a la tradició devocional del conjunt, no als retaules actuals, que són del segle XX. La pràctica del Via Crucis en aquest emplaçament és anterior al trasllat de 1851.
L'Ermita de Santa Catalina
L'ermita és l'edifici que millor es conserva del conjunt. Té accés lliure i funciona com a punt de referència del camí. La seua arquitectura és austera: murs de maçoneria, obertures menudes, una sola nau. No hi ha ornamentació cridanera. El que té és context: estar dins significa estar envoltat de les ruïnes del convent, amb la costa del Calvari visible per la porta i el Sonella baix.
Al costat de l'ermita queden les restes de l'edifici conventual principal: una estructura de tres plantes els arcs de la qual encara aguanten. És el tipus de ruïna que en altres llocs estaria tancada i senyalitzada com a monument; ací segueix sent simplement un lloc que existeix, sense massa aparell.
La ruta SL-CV 106 i com arribar-hi
El conjunt està integrat en la ruta homologada SL-CV 106 (Onda - Coves Gelades - Calvari - Onda), un recorregut circular de dificultat baixa que ix del Molí de la Reixa, voreja el cauc del Sonella passant prop del pont medieval, puja al Calvari i torna al punt de partida. El tram des del cementiri fins a la capella del Calvari forma part del mateix itinerari i és el més freqüentat.
Des del centre d'Onda, el conjunt queda a uns 25 minuts a peu seguint l'avinguda cap al sud fins a arribar a la Partida Sant Francesc. En cotxe hi ha aparcament a l'accés. El camí compta amb bancs, accés a aigua i panells interpretatius instal·lats per l'Ajuntament. L'accés és lliure i gratuït. El telèfon de referència per a informació és el 964 602 855 (Turisme d'Onda).
Què veure al conjunt
El recorregut natural comença a la base del Calvari, des del cementiri municipal, i puja fins a la capella. Les catorze estacions estan marcades amb retaules d'azulejo: alguns ben conservats, d'altres amb el desgast propi de setanta anys a la intempèrie. A dalt, la capella del Calvari tanca el recorregut.
Des d'allà es pot baixar cap a l'ermita i les restes del convent, que queden a pocs metres. El conjunt complet, incloent el passeig fins al pont de Sonella, es pot visitar en menys de dues hores sense pressa. És una excursió curta amb molta densitat històrica: un pont del segle XVI, un convent del segle XV, un Calvari traslladat al XIX i uns azulejos del XX, tot al mateix quilòmetre de camí.