La història comença abans del convent
Conta la tradició que a mitjan segle XIII vivia a Onda un ric musulmà al mateix lloc on avui hi ha el Santuari. Tenia una filla que estimava amb bogeria. En donar a llum el seu primer fill, va morir. Per perpetuar el seu record, va encarregar a un escultor una estàtua el mes semblant possible a ella, fins i tot en estat de gestació.
Una nit, mentre dormia, el pare va veure la imatge resplendent, coronada, amb un sol posant-se sobre el seu ventre. La mateixa visió es va repetir en d'altres, cristians i musulmans. El ric musulmà es va convertir. Va córrer la veu, i entre tots van alçar una senzilla ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança. Des de llavors va començar a ser venerada la que després seria elegida patrona d'Onda.
La tradició va recollir aquesta història en un llenç que cobria tota la paret de l'Evangeli de la capella major. Així va poder-se veure fins a la desamortització de Mendizábal.
Una església construïda dues vegades
L'ermita original datava d'aproximadament 1328. Els Carmelites la van reedificar cap a 1437 i van convertir el conjunt en convent. Quatre segles mes tard va arribar el primer dels dos grans colps: el 1836, la desamortització de Mendizábal va obligar els frares a abandonar l'edifici. Aquell mateix any, el 2 d'agost, un incendi provocat per soldats de la Legió Portuguesa va reduir el convent a runes.
Els Carmelites van tornar el 1879 i van començar de zero. El 26 d'abril de 1891, el bisbe de la diòcesi de Tortosa va beneir la primera pedra del nou temple d'estil neogòtic. Es va inaugurar el 15 de juliol de 1903, en vigília de la festivitat de Nostra Senyora del Carme.
El segon colp va arribar el 1936. El 27 de juliol, durant la Guerra Civil, el santuari va patir un altre incendi, aquesta vegada acompanyat de l'assassinat de dotze germans carmelites. Els frares que van quedar no van poder tornar fins al 1938. El que veiem avui és l'església restaurada després d'aquella segona destrucció, amb les últimes intervencions importants el 1989-90.
Què veure dins
L'església es de nau única amb cinc capelles laterals i cor sobre l'accés. A la cinquena capella del costat de l'Evangeli es conserva un arc de carreus de traça gòtica embutit en el mur, possiblement un dels pocs restes del convent original del segle XV.
La imatge de la Mare de Déu de l'Esperança que presideix l'altar major es obra de l'escultor valencià José Rabasa, beneïda el 25 de maig de 1956. El cambril on es venera, també de Rabasa, es va afegir dos anys mes tard. A les distintes capelles es poden veure imatges de Sant Josep, el Sagrat Cor, Santa Teresa de Jesús, Sant Elies i Nostra Senyora del Carme, entre d'altres.
Els vitralls mereixen atenció. Els primers, encarregats el 1949, representen Sant Joan de la Creu i el lliurament del Escapulari. Al llarg dels anys se'n van anar afegint mes, fins a sumar vint en total, amb escenes del Carmel, sants de l'Orde i textos com el Magnificat o el Flos Carmeli.
L'entorn: natura i silenci
El conjunt s'assenta en una petita elevació junt al riu Sonella, envoltat de vegetació. Qui ve ací per primera vegada sol emportar-se la mateixa sorpresa: després del cami des del centre de la ciutat, l'entorn canvia per complet. Verd, silenci i el convent al fons. Es fàcil entendre per que, per a molts ondenses, El Carme és una de les referencies emocionals més importants de la ciutat.
Cal tenir en compte que l'accés a l'interior depén dels horaris de culte de la comunitat carmelita. L'exterior i els jardins es poden visitar lliurement. Si l'objectiu es veure l'església per dins, val la pena consultar els horaris abans d'anar-hi.
Quan anar-hi
Les dates mes assenyalades son el 15 i 16 de juliol, festivitat de Nostra Senyora del Carme, i el 18 de desembre, dia de la Mare de Déu de l'Esperança. En eixos dies el santuari concentra devoció, processons i un ambient que no es veu la resta de l'any.
La resta del temps es un lloc tranquil, mes freqüentat els caps de setmana per families que combinen la visita amb la MICO Gaming Zone adjacent o amb una ruta curta cap a la serra. El Museu de Ciències Naturals, al mateix edifici del convent, reobrirà en els propers anys com a museu immersiu.