Cinc quilòmetres que Onda recorre cada estiu

Hi ha llocs que defineixen una ciutat no pel que són, sinó pel que representen per a qui viu a prop. L'Ermitori del Santíssim Salvador és això per a Onda: un santuari que porta segles concentrant la memòria col·lectiva dels seus habitants, un punt de referència que no necessita publicitat perquè està gravat en la memòria de cada generació.

La carretera que hi porta ix d'Onda cap a Fanzara i, a uns cinc quilòmetres, deixa enrere el nucli urbà i puja lleugerament fins al conjunt de l'ermitori. Qui el visita per primera vegada sense conéixer el context potser no entén del tot per què este lloc importa tant. Qui el coneix, ho entén perfectament.

Vista exterior de l'Ermitori del Santíssim Salvador d'Onda amb el plafó ceràmic de l'Ascensió a la façana
L'ermitori vist des de l'exterior: la façana amb el plafó ceràmic de l'Ascensió i l'hospederia al fons. Font: Ajuntament d'Onda.
El patró

El Vaticà va declarar el Santíssim Salvador patró d'Onda el 1906. Abans d'això, els ondins ja portaven més de quatre segles venenant-lo.

Història: de la conquesta al barroc

La devoció al Salvador a Onda arranca poc després de la conquesta cristiana de 1241. En els terrenys on avui s'alça l'ermitori existia ja una xicoteta construcció dedicada a Santa Margarida que va servir de recer espiritual durant els anys en què la ciutat s'anava organitzant sota la nova administració. Amb el pas de les dècades, aquell primer oratori va anar cedint protagonisme a una imatge del Salvador la presència de la qual és documentada des de principis del segle XV.

La talla original, d'estil gòtic tardà, va ser durant segles l'eix de la vida religiosa local. El 1555, el pintor valencià Joan de Joanes, una de les referències del Renaixement al País Valencià, va intervenir sobre la imatge per restaurar-la. Que algú d'aquell calibre acceptara l'encàrrec diu molt del pes simbòlic que ja tenia el santuari en aquell moment.

L'edifici que es pot visitar avui és fruit d'una gran reforma iniciada el 1724, quan el conjunt va adquirir el seu aspecte barroc actual: una nau d'estil dòric, un retaule de fusta daurada instal·lat el 1734, i una hospederia annexa que completava el conjunt. La façana llueix un plafó ceràmic d'Ismael Mundina que representa l'Ascensió, exemple de la tradició azulejera ondina aplicada al religiós.

Interior de l'ermita del Santíssim Salvador d'Onda amb el retaule daurat barroc de 1734 i veles votives
L'interior de l'ermita: retaule daurat de 1734 amb la imatge del Salvador, rehabilitat després dels danys de la Guerra Civil. Font: Ajuntament d'Onda.

La Guerra Civil de 1936 va causar danys greus: la imatge original va ser destruïda, juntament amb gran part del parament interior. La reconstrucció de postguerra va tornar al santuari una talla fidel a l'original, que és la que avui presideix l'altar. El 2024 es van complir 300 anys de la gran reforma barroca, i l'aniversari es va celebrar amb actes culturals i una edició especial dels tradicionals Gojos al Salvador.

L'Ajuntament va restaurar el 2026 el Sagrari del retaule, una peça daurada amb talles de detall com el Xai de Déu que corona la seua part superior. El treball va recuperar l'esplendor original de l'orfebreria, visible ja durant la festivitat del 5 i 6 d'agost.

Detall del Xai de Déu daurat que corona el Sagrari restaurat de l'ermita del Salvador
El Xai de Déu, detall del Sagrari després de la seua restauració el 2026. Font: Ajuntament d'Onda.
Clau ornamentada del Sagrari restaurat de l'ermita del Salvador d'Onda
La clau del Sagrari, una peça d'orfebreria tan cuidada com el propi moble. Font: Ajuntament d'Onda.

Huit segles d'història

Fundació s. XIII–XIV
  • Conquesta d'Onda (1241)
  • Primera ermita al paratge
  • Primeres referències documentades (h. 1400)
Renaixement s. XV–XVI
  • Talla gòtica del Salvador
  • Joan de Joanes restaura la imatge (1555)
  • Consolidació de la devoció popular
Barroc s. XVIII
  • Gran reforma del conjunt (1724)
  • Retaule daurat (1734)
  • Hospederia annexa
Contemporani ss. XX–XXI
  • Patronatge declarat pel Vaticà (1906)
  • Imatge destruïda i reconstruïda (1936)
  • 300 aniversari de la reforma (2024)

La romeria del 5 d'agost

El dia gran del Salvador és el 5 d'agost. Eixe dia, una bona part dels ondins recorre el camí fins a l'ermitori a peu o en cotxe, se celebra una missa solemne, i el paratge que envolta el santuari s'omple de famílies que passen el dia allà. Els dies 5 i 6 d'agost solen haver-hi activitats culturals i música tradicional a l'entorn de l'ermitori. L'Ajuntament habitualment organitza un servei d'autobús gratuït per facilitar l'accés a qui no puga anar en vehicle propi. És una d'estes festes que no cal explicar a qui ha crescut al poble: simplement ocorre cada any, com ha ocorregut sempre.

Hi ha una altra tradició menys coneguda que implica els veïns de Fanzara, el municipi proper. Cada primer divendres d'abril (llevat que coincidisca amb Divendres Sant), els fanzarers fan a peu els sis quilòmetres que separen el seu poble de l'ermitori. Al límit entre els dos termes municipals, els representants d'Onda els reben i s'intercanvien les claus en un gest cerimonial que evoca una antiga concòrdia de germandat entre ambdues localitats. La jornada acaba amb missa i menjar compartit.

Multitud de pelegrins a l'explanada de l'Ermitori del Salvador durant la romeria del 5 d'agost a Onda
L'explanada de l'ermitori durant la romeria: milers d'ondins s'apleguen cada 5 d'agost al paratge del Salvador. Font: Ajuntament d'Onda.

L'entorn: pineda, merendes i àrea recreativa

Més enllà de l'ermita, el paratge del Salvador és un dels espais de lleure a l'aire lliure més complets de l'entorn d'Onda. La pineda que envolta el conjunt té taules i bancs distribuïts sota els arbres, amb bona ombra fins i tot als mesos més calorosos. Els paellers públics permeten cuinar allà mateix, i l'ús és gratuït. És un pla habitual de cap de setmana per a famílies ondines: pujar al Salvador, ocupar un paeller des de primera hora i passar el dia al mont.

Una nota pràctica important: en època d'alt risc d'incendi forestal, l'Ajuntament pot restringir o prohibir l'ús dels paellers. Convé comprovar l'estat de l'alerta abans d'eixir, especialment a l'estiu.

Al costat de la zona de merendes hi ha una àrea de jocs infantils amb gronxadors i equipament per a xiquets menuts, integrada en la mateixa pineda. El terreny pla dels voltants immediats del conjunt és accessible amb cotxet de bebè. L'aparcament és gratuït i té capacitat suficient llevat dels dies grans d'agost.

Dins del conjunt funciona el Restaurant de l'Ermita, que ofereix cuina tradicional i paella amb terrassa, per a qui preferisca no cuinar o vullga allargar la jornada sense complicacions.

Pinar i zona recreativa de l'Ermitori del Santíssim Salvador d'Onda amb taules sota els pins
La pineda que envolta l'ermitori, amb taules i ombra natural entre els pins. Font: Ajuntament d'Onda.

Passejos i activitats a la pineda

L'entorn de l'ermitori té sendes ombrejades entre els pins que són perfectament planes i curtes, pensades per passejar sense esforç. Són una bona opció per a famílies amb xiquets menuts que volen caminar una estona sense l'exigència d'una ruta de muntanya. Hi ha també una font d'aigua natural al paratge on els xiquets solen parar.

Per a qui vulga alguna cosa més, el PR-CV 361 passa exactament per l'ermitori: esta ruta circular de 10,7 km ix del Molí de la Reixa, puja fins al Salvador i torna pel Camí de Retorn. El pas per l'ermitori és el punt de descans natural a mig recorregut, amb possibilitat de reposar aigua i fer una parada al restaurant.

L'Ajuntament organitza al paratge algunes activitats estacionals per a famílies. Durant les vacances de Pasqua s'instal·len a la pineda tallers, jocs i activitats a l'aire lliure per a xiquets sota el nom "Peque Pasqua". És una de les poques activitats de la ciutat que combina entorn natural i programa infantil en el mateix espai.

Com visitar l'ermitori

L'accés és lliure i gratuït. En cotxe, la carretera ix d'Onda en direcció Fanzara i està senyalitzada com "El Salvador" o "Ermitori del Salvador". Arriba directament fins a l'aparcament del conjunt. Per a qui preferisca anar a peu des d'Onda, el trajecte són uns cinc quilòmetres per un camí accessible i sense dificultats, amb vistes a la plana de la Plana en l'últim tram. L'Ajuntament sol habilitar servei d'autobús gratuït per a la romeria del 5 d'agost.