La muntanya d'Onda
Des de qualsevol punt del casc d'Onda, el Montí apareix al sud: aquell perfil de serra a uns 3 km que defineix l'horitzó. Qui el mire des de la Plana veurà sempre aquella silueta al fons; qui isca del casc cap al sud té la pujada a pocs minuts. No és una serra remota ni una destinació d'alpinisme: és el pati darrere d'Onda, l'espai natural més immediat i més caminat pels veïns.
El Montí limita amb el Parc Natural de la Serra d'Espadà i comparteix amb ell el sureral, el rodeno roig i els camins històries que durant segles van connectar Onda amb els pobles de l'interior. Els senders estan avui homologats per la FEMECV amb dues rutes de petit recorregut: la SL-CV 107 (Santa Bàrbara) i la SL-CV 142 (Pic de Montí).
L'ermita de Santa Bàrbara
A la vessant nord del Montí, amb el castell d'Onda en primer pla i la plana de la Plana estenent-se fins al mar, hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. És el punt més fotografiat de la serra i la destinació habitual de les excursions familiars de migdia. L'ermita en si és de fàbrica senzilla, emblanquinada, sense pretensions arquitectòniques, però el seu emplaçament és excepcional: poques ermites de l'interior de Castelló tenen una perspectiva tan directa sobre el conjunt històric i la plana litoral.
La ruta SL-CV 107 arriba fins ací en una circular de 8,6 km i 2h 40 min, amb inici al Molí de la Reixa i un desnivell de només +255 m, cosa que la converteix en l'opció més accessible per arribar a l'ermita. El camí combina l'entorn del riu de Betxí, el sureral de la serra i el descens per sender estret entre matoll aromàtic.
El Pic de Montí: el cim exigent
Al Pic de Montí arriba la SL-CV 142: circular de 5,6 km i 2h 55 min amb inici a El Azud i un desnivell de +525 m, la més exigent de les rutes homologades al terme d'Onda. Curta en distància però sostinguda en pendent, ix del Camí Vell de Tales, un antic camí de ferradura empedrat que connectava Onda amb els pobles serrans abans que existiren les carreteres.
Des del cim s'obté una panoràmica de 360 graus: la Plana Baixa sencera, quadriculada de tarongerars fins al blau de la Mediterrània, els pobles de la serra pel nord i, en dies molt clars, les illes Columbretes.
Flora, bosc i camins històries
El sureral del Montí forma part del mateix bosc que s'estén per la Serra d'Espadà. Als trams mitjos de la pujada és habitual trobar suros amb els troncs marcats per l'última extracció del suro, una activitat que continua practicant-se a la serra de forma tradicional. A la primavera, el sòl s'entifa de estepa blanca, romaní i timó.
El Camí Vell de Tales, que recorre la ruta del Pic de Montí, conserva trams amb empedrat original de rodeno. Aquest camí va ser durant segles la via principal entre Onda i els municipis serrans i continua sent un dels pocs camins històries del terme que manté el traçat i el ferm original en bones condicions.
Quan anar-hi i que portar
Primavera és la millor època: flors, temperatures suaus i el bosc en plena activitat. Tardor també funciona bé. A l'estiu, eixir abans de les 8 del matí és imprescindible en la ruta del Pic: no hi ha ombra al repeu final i la calor pot ser intensa a partir del migdia. A la circular de Santa Bàrbara el sureral dona més ombra i el desnivell és més llevadero.
A les dues rutes no hi ha fonts fiables en tot el recorregut (la Font del Retor, a la SL-CV 142, pot estar seca a l'estiu). Portar suficient aigua és obligatori. Calçat amb sola adherent i protecció solar als trams oberts.